Coneix la nostra història

La història de Can Vives va començar a l’any 1840 a la petita població de Vallgorguina. Allà, el nostre avantpassat, Josep Vives i Messeguer va obrir la primera carnisseria de la família. D’ell no en conservem cap fotogracia per la senzilla raó que la fotografia no es va inventar fins uns quants anys més tard.

El fill de Josep Vives Messeguer, Josep Vives i Torras va continuar l’ofici del seu pare i fou ell qui es va traslladar a viure a Calella després de quedar vidu i amb quatre fills a l’edat de quaranta anys. Aquí, a la nostra població, va conèixer a la que seria la seva segona esposa i mare del seu cinquè fill.

En arribar a la nostra població, Josep Vives va obrir la carnisseria al número setanta-set del carrer de Sant Joan, unes cases més avall d’on som avui en dia.

Dels cinc fills de Josep Vives Torras, n’hi va haver més d’un que va seguir l’ofici de carnisser, però cada un pel seu compte. D’ell som descendents tots els Vives de Calella que han sigut o encara son carnissers; els “Vives del Xai” o nosaltres, els de “Can Vives de la Vedella”.

A “Can Vives de la Vedella”, com se’ns coneixia molts anys enrere, som descendents del cinquè fill de Josep Vives, és a dir, de Mateu Vives Parès, el petit, que va néixer a Calella.

El fill de Mateu Vives Parès, Pere Vives Belvert, també va seguir l’ofici del seu pare. I el mateix va fer el fill de Pere Vives, Mateu Vives Auladell. I els fills de Mateu Vives Auladell, Nuri Vives Clos i Mateu Vives Clos, que som els que estem al capdavant de la botiga en la actualitat. I fins i tot, dues filles de Nuria Vives, Montserrat Gutiérrez i Maria del Mar Gutiérrez treballen ara amb nosaltres. És a dir que si comptem, ja som set generacions!

En l’actualitat, ja no només venem vedella. Avui en dia venem tot tipus de carns, embotits, formatges i plats cuinats. Som carnissers, xarcuters i rostissers. El nostre negoci ha crescut, ha evolucionat  i ha canviat adaptant-se al que la nostra clientela ens ha demanat al llarg de la nostra llarga història.

Tanmateix hi ha dues coses que han passat de generació en generació, en fer-ho han crescut cada vegada més: el coneixement de l’ofici i el sentiment de gratitud amb la nostra població, de la qual ens sentim membres reconeguts i estimats.